“Sense música la vida seria un error” (F. Nietzsche)

No recordo quan va ser que la música es va unir a la meva vida, però sí el moment en que vaig iniciar la relació d’amor que mantinc amb el meu instrument, la guitarra, i amb el qual m’expresso musicalment. Tenia 13 anys, i un oncle meu m’havia regalat una guitarra. 

 

Vaig formar-me com a guitarrista al Conservatori Superior de Música de Barcelona (Títol Superior en l’especialitat de Guitarra, 1992), on vaig estudiar amb Joan Furió, a la vegada que realitzava estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Després vaig estar dos anys ampliant la meva formació amb el guitarrista uruguaià Jorge Oraison, al Rotterdams Conservatorium a Holanda (Docerend Musicus, 1994). 

 

Una mica més tard, després de guanyar el concurs Josep Mirabent i Magrans (Sitges, 1995), vaig fer classes de perfeccionament a Toronto amb Norbert Kraft i, ja de tornada a Barcelona, amb Álvaro Pierri.  

 


El meu gran interès per les altres disciplines artístiques m’ha portat a treballar amb directors de teatre, coreògrafs, videoartistes i fotògrafs. He estat intèrpret musical en obres de teatre, recitals de poesia i lectures dramatitzades, i també creador i cocreador de diversos espectacles multidisciplinaris pels què vaig arranjar i compondre la música.   

 

He editat dos documents sonors amb el segell discogràfic Ars Harmònica: Oblivion (AH097) dedicat íntegrament a la música d’Astor Piazzolla i Reflections (AH205) amb música minimalista dels compositors contemporanis Steve Reich, George Winston i Nicky Hind. 

 

Des de 1997 compagino la meva activitat artística amb la docència: imparteixo classes de guitarra, música de cambra i dirigeixo l’ensemble de guitarres a l’Escola i Conservatori Professional de Música de Vilanova i la Geltrú, Barcelona. M’agrada i crec fermament en la importància de l’educació musical: és sempre un dels millors mitjans per aprendre quelcom sobre la naturalesa humana.